Samantha Cristoforetti, sa fèmina de s’ispatziu

S’italiana Samantha Cristoforetti est sa cumandante noa de s’istatzione ispatziale internatzionale. Dd’at fatu ischire s’Esa, s’Agèntzia Ispatziale Europea. Samantha Cristoforetti at a pigare su cumandu de s’istatzione ispatziale internatzionale in s’ispeditzione 68, divenende gasi sa primu fèmina europea a tènnere custu incàrrigu. “So onorada de sa nòmina a cumandante e non bido s’ora de pònnere a disponimentu s’esperièntzia chi mi so fata in custos annos de traballu pro ghiare sa truma in òrbita”.

Samantha Cristoforetti est una de is personalidades prus nòdidas de su mundu de s’iscièntzia italiana. Comente in tantos ischint issa est sa prima fèmina italiana a èssere andada in s’ispàtziu e cun sa permanèntzia prus longa in sa matessi missione. In su 2014, difatis, est istada protagonista de sa missione “Futura” de s’Agèntzia Ispatziale Italiana. Iscoberimus in pare vida e curiosidades de custa fèmina iscientziada de gabale. Nàschida in Milanu su 26 de abrile de 1977, Samantha Cristoforetti fueddat de issa comente de una letora amantiosa de iscièntzia e tecnologia, ma fintzas interessada a is disciplinas umanìsticas. Ddi praghet a fàghere escursiones, immersiones in mare, yoga e imparare limbas istràngias. Difatis immoe est istudiende su tzinesu e faeddat bene àteras bator limbas, ultres a s’italianu: onnoschet su russu, su tedescu, s’inglesu e su frantzesu.

Sa famìlia sua est originària de Trentu, logu in ue Samantha est creschida de pitzinna. In su 1994 biàgiat in is Istados Unidos pro aprofundire is istùdios suos a pustis de s’èssere diplomada e posca laureada in ingegneria aerospaziale a Mònacu de Baviera. In su 2001 dd’ammitint a s’Acadèmia de Aereonàutica de Pozzuoli e in su 2005 pigat sa làurea in Iscièntzias Aereonàuticas. A pustis s’ispetzializat in is Istados Unidos a s’Euro-Nato Join Jet Pilot Training.

S’astronàuta prus famada de Itàlia, cando no est in giru in s’ispàtziu, cun su cumpàngiu suo Lionel e cun is duos fìgios insoro Kelsi Amel e Dorian Lev istat acanta a su Tzentru Astronàutas de s’Esa a Colònia, in Germània. Fintzas su cumpàngiu suo traballat pro s’Esa e tenet orìgines frantzesas. Comente pro sa nàschida de is fìgios, fintzas pro cantu pertocat s’istòria insoro a Samantha non ddi praghet a cumpartzire meda is particulares da sa vida privada.

In su 2009, a Samantha Cristoforetti dda sèberant a s’Esa, Agèntzia ispatziale Europea, e sa primu missione sua est istada fintzas sa chi at a batidu po sa primu borta un’italiana in s’ispàtziu. Sa missione est durada 7 meses e sa torrada sua in sa terra est acontèssida su 12 freàrgiu 2015. In su mese de trìulas de su 2015 a Samantha su Presidente de sa Repùblica dd’at onorada cun s’onoràntzia de “Cavalleri de sa Grandu Rughe de s’Òrdine a su meressimentu de sa Repùblica Italiana”.

In is primas dies de su 2020 Samantha aiat fatu ischire a su mundu chi diat àere lassadu s’Aereonàutica Militare. A sa base de is resones suas diant pàrrere nch’èssere unos cantos puntos de disacordu chi però Samantha Cristoforetti no at chèrfidu spainare. A ogni manera Samantha no at lassadu s’Esa, agèntzia pro sa cale traballat e sighit a prestare is servìtzios suos. E difatis ischimus giai chi in su 2022 at a torrare a èssere in s’ispàtziu. Sa missione – luego amus a ischire su nùmene e su logu – at a èssere in continuidade cun sa missione “Futura” de s’Agèntzia Ispatziale Italiana (Asi), in ue Samantha fiat abarrada in s’Ispàtziu sa bellesa de 200 dies.

Durante sa permanèntzia sua in s’ispàtziu, Samantha Cristoforetti agiornaiat s’ispissu is chi dda sighint cun contos e fotografias de su biàgiu suo pro mèdiu de is retzas sotziales, firmende·si comente a AstroSam, annomìngiu chi como impreant totu is ammiradores suos. Samantha est fintzas ambasciadora Unicef e donat a s’ente su guadàngiu de is bèndidas de su libru suo “Diario di un’apprendista astronauta” in ue contat s’esperièntzia sua de astronàuta durante sa seletzione, s’addestramentu e su primu bolu suo in s’ispàtziu.

Manuela Ennas

Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2020-2021.
LR 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021.
LR 22/2018, art. 22

Total
16
Shares
Загрузка...
Related Posts
Total
16
Share