Cida passada su Guvernu at nau eja a una proposta de lei de arreforma de is Istitutus tènnicus e professionalis chi est faendi fueddai e agatat genti meda a favori ma boxis, mancai pagus, contràrias puru. Sa proposta bessit a pillu pustis de unu cunfrontu portau a innantis de su Ministru de sa Pùblica Istrutzioni cun is Regionis e is sindacaus. Su Guvernu iat a bolli fai aprovai luegu s’arreforma a su Parlamentu po cumentzai giai de s’annu chi benit a dda sperimentai in su 30% de is Istitutus tènnicus e professionalis.
Su coru de s’arreforma est espressau de su mollu 4+2, chi prebidit unu percursu de stùdiu chi po is studentis de custas scolas passat de cincu a cuàturu annus e chi at a podi essi afortiau de àterus duus annus me is chi si narant “Its Academy” est a nai is Istitutus tennològicus superioris.
Me is Its Academy – chi giai esistint e ddus ant arreformaus s’annu passau -, fait a andai a pustis de su diploma de segundu gradu, e a s’acabbu donant su tìtulu de “tènnicu superiori”. Custa genia de imparu, chi est diferenti de s’imparu universitàriu, punnat a ponni in relata istrutzioni superiori, mundu de su traballu e polìticas industrialis po mori de unu percursu chi bolit fait bessiri tènnicus spertus prontus a satisfai is abisòngius de is impresas de su Paisu.
Cun s’arreforma de is Istitutus tènnicus e professionalis s’iat a cumentzai custu arrexonu giai me in sa scola segundària po fai achiriri a is studentis cumpetèntzias ispecifìcas in su setori tènnicu-professionali sceberau. In custa manera is studentis iant a agatai luegu traballu poita iant a essi capassus cunforma a su chi su mercau de su traballu pedit. Me is cuàturu annus de scola segundària ant a essi afortiadas is matèrias de basi (matemàtica e italianu) e ddoi at ai prus imparu pràtigu e scola-traballu a borta a borta (finas a 400 oras a partiri de sa de tres classis). Su fai un’annu de mancu no depit bolli nai perdi un’annu, ca in cuàturu annus a is studentis ddis at a tocai a lompi a is matessis tareas de imparu chi lompint oi a s’acabbu de su de cincu annus.
Sèmpiri po circai de fai atobiai sa scola cun sa realidadi produtiva de su Paisu s’oferta didàtica dd’ant a ammanniai impitendi docentis chi benint de su mundu de su traballu. Ancora, po s’arreforma s’ant a podi, e depi, fai càmbius internatzionalis e imparus pràtigus in Paisus allenus.
A s’acabbu de is cuàturu annus is studentis, comenti giai nau, s’ant a podi iscriri me is Its Academy, ma po ddoi intrai ddis at a tocai a binci unu cuncursu apariciau de s’Invalsi, s’enti de circa chi, intra de is àteras cosas, mesurat su livellu de imparu de is studentis italianus.
Me in s’arreforma ddoi est logu puru po bisai acòrdius intras de is Usr (is Ufìtzius scolàsticus regionalis) e is Regionis (chi tenint poderis in contu de formatzioni professionali) po fraigai “campus” chi pòngiant impari scolas tènnicas e cursus professionalis e fai nasci centrus de formatzioni acapiaus a is abisòngius de is logus diferentis.
Custa rivolutzioni de s’istrutzioni tènnica po medas est una cosa chi at a essi profetosa. Su Ministru de s’Istrutzioni Valditara nd’est cumbintu: at a donai a is giòvunus spera in unu benidori mellus e at a favoressi sa capacidadi de cumpeti de su sistema produtivu. A favori puru sa Cisl Scola, s’Assòtziu Natzionali de is Dirigidoris scolàsticus (Anp) e s’Assòtziu Natzionali de is Dirigidoris de su setori privau e pùblicu (Federmanager). Contra a s’arreforma sa Cgil Scola chi dd’acusat de bolli fraigai unu sistema de istruzioni tènnica e professionali prus pagu de importu de cussu de su liceu, distinau a is studentis chi no depint andai a s’universidadi.
Ma ddoi at de nai àteru puru. S’arreforma est pensada po donai a su sistema produtivu natzionali is tènnicus spertus chi ddi serbint. Ma su sistema produtivu no est su matessi in dònnia logu e is abisòngius, po nai, de sa Sardìnnia funt diferentis de cussus de àteras parti de s’Itàlia. Su perìgulu est chi cust’arreforma potzat ingendrai livellus d’istrutzioni tènnica mellus o peus a segunda de is logus.
Massimiliano Meloni
