Sa Die de sa Sardigna. Sa festa de su pòpulu sardu

Sa Die de sa Sardigna cheret arregordare is “Vespros Sardos”, est a nàrrere is acadessimentos de su 28 abrile de su 1794, cando una ribèllia populare nc’iat bogau is piemontesos dae s’ìsula nostra. In is ùrtimos annos sa Die de sa Sardigna at afortiadu is sentidos de identidade e fintzas de autonomia tra is sardos, mancari non bèngiat ancora festada comente diat a merèssere. Pro cumprèndere mègius ite est sa Die de sa Sardigna tocat a torrare a coa e bìdere comente fiat sa Sardigna a s’acabbu de su Setighentos. A suta de is piemontesos sa situatzione econòmica e sotziale non fiat de is prus nodidas. Mancari bi esserent unu cummèrtziu losanu de trigu e àteras resursas econòmicas, is sardos nde gosaiant pagu de nudda. Sa classe feudale pensaiat a ammanniare sa richesa sua e sa classe de is nòbiles sardos non s’incuraiat de comente biviat sa gente, mescamente in is zonas de massaria.

In sa tzitade de Casteddu, chi fiat sa capitale de su Regnu e su tzentru burocràticu e amministrativu, sa cosa pariat unu pagu diferente. Ma in su mentres chi si fiat afirmende una burghesia noa in chirca de tìtulos de nobilesa, su pòpulu, in Casteddu puru, inghitzaiat a patire una situatzione semper prus grae e si chesciaiat contra a is amministradores. Custu movimentu populare fiat ponende in pensamentu a is Istamentos, chi fiant sa partzidura de su Parlamentu de su Regnu de Sardigna. Bi fiant s’Istamentu eclesiàsticu cun is pìscamos e is rapresentantes de is òrdines religiosos, s’Istamentu militare cun cavalleris e nòbiles, e s’Istamentu reale cun is rapresentantes de su re in is tzitades règias.

Su Parlamentu in Sardigna dd’aiat istituidu Pedru su Tzerimoniosu in su 1355. Ddu cunvocaiant ogni deghe annos ma cando sa Sardigna fiat passada dae s’Ispagna a is Savojas non si fiat prus adobbiadu. Est in su 1793 chi ddu torrant a cunvocare is tres Istamentos pro resonare da sa chistione e aparitzare is preguntas de fàghere a su re. In su 1789 Parigi comintzaiat sa Rivolutzione frantzesa chi comente ischimus at a mudare s’iscenàriu polìticu e sotziale de s’ Europa. In cussos tempos sa Sardigna fiat a tesu de su trèulu chi fiant pesende is pariginos siat pro sa positzione geogràfica siat pro sa mancàntzia de unu mundu culturale ativu e progressista.

Cussu sentidu de libertade chi is frantzesos chircaiant de ispainare, is sardos mancu ischiant ite esseret. In su mentres su re Vittorio Amedeo III aiat refudadu s’alleàntzia cun sa Frantza contra a s’Àustria e su Regnu de Sardigna fiat postu a mìria dae is frantzesos rivolutzionàrios. Sa Sardigna fiat unu disìgiu mannu mescamente pro sa positzione geogràfica e istratègica chi teniat in su Mediterràneu, e in prus sa boghe chi is sardos si fiant chescende de su guvernu piemontesu si fiat cumentzende a ispàrghere. Semus a s’acabbu de mese de Idas de su 1792 cando is navios de gherra de s’ammiràlliu frantzesu Truguet si fiant acostende a is costeras de s’ìsula. Su visurè Balbiano s’agataiat in mesu a is dudas, ca dispretziaiat is sardos e puru is piemontesos presentes in s’ìsula e boliat isceti fàghere cumpraghèntzia a su re. Imbetzes su cleru, chi timiat is atacos de is giacobinos, e is nòbiles, chi timiant de nche pèrdere totu su chi aiant postu a parte, aiant pesadu in pagu tempus un’esèrtzitu natzionale.

S’archipìscamu de Casteddu, Munsennore Melano, e is pìscamos de Tàtari e de s’Alighera, aiant postu a disponimentu is benes issoro pro defensare sa Sardigna. A su visurè Balbiano dd’aiant obligadu fintzas a numenare unu consìgiu de gherra. Is casteddajos, disisperados pro sa timoria e in pensamentu pro su benidore, aiant portadu a Sant’Efis in protzessione pro ddi preguntare sa gràtzia. In su mentres is frantzesos aiant giai conchistadu s’ìsula de Santu Pedru e Sant’Antiogu e si fiant acostende a Casteddu. Fiat su 23 ghennàrgiu de su 1793. Ma a ddos isetare, a is frantzesos, ddoe fiat un’esèrtzitu coragiosu a beru, ghiadu dae gente comente a Bissente Sulis, capu de is milìtzias urbanas, Emanuele Ripoll, marchesu de Neoneli, e Gerolamo
Pitzolo, deputadu de s’Istamentu militare.

S’ammiràlliu frantzesu Truguet, seguru de sa fortza sua, aiat imbiadu luego is òmines suos pro intimare sa resa a is sardos ma is casteddajos, chi non fiant dormidos, aiant rispostu cun su fogu de is mitràllias impedende a is frantzesos de lòmpere a terra. E is frantzesos tando aiant cumentzadu a bombardare Casteddu, sighende aici pro duas dies. Ma is casteddajos non teniant idei de s’arrèndere e aiant sighidu a amparare sa tzitade fintzas a su 14 de freàrgiu cando is frantzesos fiant resessidos a isbarcare in sa foghe de su riu Foxi. In cue acanta ddoe fiat Gerolamo Pitzolo cun is milìtzias suas. Sa sorte si depet èssere posta in mesu ca a cantu contant si fiat intèndidu unu corfu de fusile…is frantzesos aiant pensadu luego a un’atacu de suncuna e leados dae sa timoria aiant inghitzadu a s’isparare a pare. Fiat una note malassortada e lègia e abarraiat pagu cosa de fàghere francu chi si nche fuire torra a sa nave. Fiat su 20 de freàrgiu cando sa flota frantzesa e s’ammiràlliu Truguet aiant dèpidu
renuntziare e gasi torrare a leare sa bia de su mare. (sighit..)

Manuela Ennas

 

[Foto di Giorgio Casu]

Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2020-2021.
LR 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021.
LR 22/2018, art. 22

Total
143
Shares

Per ricevere gli aggiornamenti di Sardiniapost nella tua casella di posta inserisci la tua e-mail nel box qui sotto:

Загрузка...
Related Posts
Total
143
Share