In sa noti intra de su 22 e su 23 de friàrgiu de su 1808, in sa tzitadi de Pàrigi, est mortu unu de is personàgius stòricus chi ancora oi sighit a ghiai is sentidus polìticus de sardus meda. Seu fueddendi de Juanne Maria Angioy, eroi de sa rivolutzioni antifeudali sarda de su Setixentus e patriota pretziau intra de is prus profetosus de sa stòria sarda. Juanne Maria Angioy fiat nàsciu in Bono in su 1751 e, sendi abarrau òrfanu a piticheddu, dd’iant pesau is tzius de parti de sa mamma. Iat studiau fintzas a pigai sa làurea in leis in s’Universidadi de Casteddu.
Dd’iant nominau giugi de sa Reale Udièntzia e regenti de sa Reale Cancelleria. In su 1781 si fiat cojau cun sa filla de Belgrano, unu cummercianti bastanti arricu de Casteddu. Ma in su 1792 sa pobidda fiat morta e de insaras issu si fiat dedicadu pruschetotu a sa vida polìtica. Giai in su 1793 si fiat fatu connosci in s’Istamentu militari chi fiat in scidu ca is Frantzesus fiant ammabetzendi de ocupai sa Sardigna. Fiat de ideas liberalis e progressistas, cumbintu chi nci fessit abbisòngiu de riformas costitutzionales po sa Sardigna, fiat divènnidu luegu sa ghia de is riformistas. Candu, a pustis de is “Vesprus Sardus” una rebèllia popolari nc’iat bogau is piemontesos in su mesi de abrili de su 1794, su partidu de Angioy iat tentu unu ruolu de importu e sèmpiri prus mannu.
Ma in su 1795 su partidu si fiat partziu e issu fiat abarrau in s’ala prus radicali. Custu sceberu ddi fiat costau acusas grais de giacobinismu e is amigus suus etotu iant cumentzau a ddu cunsiderai unu rivolutzionàriu chi fiat mellus a tenni atesu de Casteddu. Mancu a ddu nai, candu Tàtari fiat arruta in manu de is massajus in una rebèllia, su visurei iat sceberau pròpiu a Angioy comenti Alternos, est a nai in rapresentàntzia de su visurei, po torrai a portai sa paxi in Tàtari e in Logudoru. Si narat chi dd’apat fatu po beni o chi invècias dd’apat fatu po nci ddu stesiai de Casteddu, innui iat a ai pòtziu otenni tropu poderi. Acòlliu cun totu is onoris e cunsiderau unu liberadori, iat circau de torrai a ponni in òrdini is istitutzionis ma si ndi fiat acatau luegu etotu chi su pòpulu teniat is arrexonis suas.
Is ribellis dd’iant pediu fintzas de ddus rapresentai ananti de su viserei e aici sia fiat sprata sa boxi chi Angioy fessit divènniu sa ghia insoru. Insaras Angioy iat detzìdiu de calai faci a Casteddu cun sa truma de is fidelis suus po preguntai a su visurei de arreconnosci is deretus de is biddas contra a is feudatàrius. Ma is anemigus iant scoviau totu a su visurei, cumbincendi-ddu a ndi ddi liai is poderis de Alternos e decretendi aici s’acabbu de s’atividadi sua. Issu, bida sa mala parada, fiat torrau in Tàtari e in sa noti iat detzìdiu de si nci andai in esìliu.
Su cras a mangianu si fiat imbarcau po Gènova de innui nci dd’iant bogau luegu. A pustis de ai girau in àteras tzitadis italianas cun s’idea de atobiai a Napoleone chi invècias no dd’iat bòfiu biri, si nci fiat fuiu in Marsiglia e pustis in Pàrigi e ddoi at bìviu che unu poberitu in s’apendìtziu de Saint-Germain-des-Pres fintzas a si morri in su 1808. De seguru no est mortu in su coru de is sardus chi nd’ant fatu unu sìmbolu de sa batalla po s’indipendèntzia de su pòpulu nostu.
Manuela Ennas
