Su sìndigu de Casteddu Paolo Truzzu at fatu sciri in custas diis, po mèdiu de is retzas sotzialis, chi sa Turri de s’Elefanti at a torrai a aberri luegu, a pustis de unu tempus de serrada po traballus. Provaus a biri mellus ita arrapresentat custu monumentu, intra de is sìmbulus prus famaus de sa citadi.
In su Evu de Mesu sa citadi de Casteddu si fiat ammanniada acanta de su stani de Santa Gilla, in su logu chi ddi narànt Santa Igia, innoi ddoi fiant sa Seu de Santa Cecìlia e su Palàtziu de is giugis de Casteddu. Po curpa de is bardanas de is saracenus, su giudicau de Casteddu, giai de su sèculu XI, po parai fronti su perìgulu, iat dèpiu pediri agiudu a Pisa e Gènova, duas repùblicas marinaras chi perou, a bellu a bellu, iant fatu cresci sa potèntzia insoru in totu sa Sardìnnia.
In cussu tempus in su coddu de Casteddu no ddoi biviat nemus. Ma in su 1217, candu Benedetta de Lacon-Massa, giuighissa de Casteddu, iat donau cussas terras a Lamberto Visconti de Pisa, a su coddu dd’iant afortiau po ddoi podi fraigai Castel de Castro, sedi de sa colònia pisana. In su 1258, is Pisanus iant sciusciau Santa Igia e fatu Castel de Castro su tzentru nou, tzivili e religiosu po totu su territòriu a ingìriu.
Is pisanus iant fraigau sa rocaforti sighendi sa manera de urbanizatzioni comunali tuscana, chi fait a biri ancora oi mancai dd’apant mudada me is annus. Is tres carreras prus de importu fiant sa “ruga mercatorum”, sa chi immoe est arruga La Marmora, sa “ruga marinariorum”, oi arruga Cannelles e sa ‘ruga fabrorum’, oi arruga de Martini; fiant parallelas e aunias cun àteras bias segundàrias. In is primus annus de sèculu XIV, sa minetza aragonesa iat obrigau is pisanus a afortiai sa làcana de is murus de sa citadi e a ndi pesai turris artas meda. Su progetu dd’iant acumandau a s’architetu Giovanni Capula.
De custus fàbricus oi teneus sa Turri de Santu Pancràtziu, innoi fai a ligi s’epigrafi cun sa data de su 1305, e sa Turri de s’Elefanti cun sa data de su 1307. Ddoi fiat fintzas un’àtera turri, sa de s’ Àchili, chi at tentu dannus meda nexi de is bombardamentus inglesus, spanniolus e frantzesus in su Setixentus e parti de is ruinas ddas ant torradas a impreai in su palàtziu Boyl. Sa Turri de Santu Pancràtziu, pesada in su coddu de Casteddu de susu, a 130 metrus de su livellu de su mari, a cumentzu ddi narànt Turri de is Leonis, sceti a pustis at pigau su nòmini de sa cresiedda de Santu Pancràtziu chi fiat inguni acanta.
Sa Turri, chi portàt a ingìriu murus artus e unu fossau cun unu ponti po intrai e bessiri, est fata de pedras calcareas, est arta prus de 36 metrus e tenit cuàturu livellus. Ddoi funt elementus bastantis chi ammostant sa funtzioni militari e de amparu comenti is columberas, is saracinescas e àteras trastamèngias in is jennas. In is murus fait a biri is stemmas pisanus e asuba de sa jenna un’iscritzioni scrita in latinu cun is nòminis de is chi ant traballau po fabricai sa turri.
Me is sèculus a pustis sa turri dd’ant impreada po àteru: is aragonesus comenti a magasinu e aposentu po is funtziònarius, pustis nd’iant fatu unu presoni e fintzas Brancaleone Doria, su pobiddu de sa giuighissa Lianora de Arbarèe , dd’iant tentu presoneri inguni. Sa Turri de s’Elefanti, agiumai aguali a sa de Santu Pancràtziu, at tentu sa funtzioni de intrada a su bixinau de Casteddu de susu. Ancora oi fait a biri sa sculpidura famada de s’ Elefanti, unu sìmbulu de sa potèntzia pisana, chi donat su nòmini a sa turri.
Comenti sa de Santu Pancràtziu ammostat is matessis elementus de amparu, columberas, saracinescas e ordimìngius po serrai is jennas. Innoi puru fait a ligi sa lista de is traballadoris e de su progetista Capula. A pustis de unu cantus traballus de mudadura e amparu, ca dd’ant impreada fitzas che a bruvurera, armeria e presoni, oi tenit unu bìsura simibillanti meda a sa chi teniat a comintzu e si podit bisitai intrendi de sa crèsia de Santu Giusepi chi est acanta acanta de inguni.
Manuela Ennas
