Acabbau su Carvevali, cun su mèrcuris de cinixu cumentzat sa Carèsima, o Barantinu, comenti naraus in Sardìnnia, unu tempus de coranta diis de penitèntzia chi preparat a sa Pasca Manna de sa crèsia catòlica. Fintzas a is annus sessanta de su sèculu colau, sa primu dì de Carèsima in Sardìnnia boliat nai a cuncordai sa pipia de Carèsima (in alto di Giallozafferano), est a nai una genia de calendàriu de s’aventu de Pasca Manna chi is famìllias apicànt in sa tziminera, in is murus o in is jennas de is domus e de is butegas.
Sa pipia de Carèsima teniat sa bisura de una pipia e dda faiant cun arrogus de pannu, cun su pani e pruschetotu cun paperi. Teniat una fardeta manna e me is manus apoderàt duus pisci o unu pisci e una cardiga, pròpiu po arregordai chi no tocàt a papai petza. Sendi unu calendàriu chi serbit po contai is diis e is cidas chi ammancànt po lompi a Pasca Manna, custa pipia tenit seti cambas, una po dònnia domìnigu: is cincu de Carèsima, su domìnigu de sa Prama e su domìnigu de Pasca Manna.
Dònnia domìnigu tocàt a ndi ddi liai una camba: po ùrtima si lassàt sa chi portàt in mesu e chi podiat essi fintzas prus manna, e fiat costumàntzia a ndi dda segai sa dì de Pasca Manna. In logus de sa Sardìnnia sa pipia no fiat a sola, ma acumpagiada de su pobiddu, Giuanni Spadinu, unu cavalleri chi dda teniat atesu de àterus fastigiadoris. Is bèciu de oi s contant chi su chi abarràt de sa pipia a seti cambas dd’allogànt beni poita ca, aici narànt is ajajus, teniat su poderi de amparai sa famìllia de sa mala sorti. Invècias àterus contant chi su chi abarràt nci ddu ghetànt in su fogu sa dì de Pasca Manna po tzelebrai s’acabbu de custu tempus de dejunu e brivascioni e po primitziai sa torrada de unu tempus allirgu, beranili e de sustàntzia.
Sa pipia de Carèsima tenit relata con un’usantzia catalana chi connosceus po mori de is stùdius de Juan Amades, comenti contat su scritori casteddaju Francesco Alziator in su libru ‘La città del sole’. Amades iat postu sa pipia de Carèsima in mesu a cussa genia de calendàrius po is chi no sciant ligi e scriri, ca in su folclori catalanu fiat unu sistema fàtzili e pràtigu po marcai su tempus chi passat. Sèmpiri Alziator si donat testimònia de una poemetu de su scritori Raimondo Valle a pitzus de sa pipia, chi torrat paris cun su contu chi eus fatu.
Manuela Ennas
